En SERVEIS BADEA, nos especializamos en el vaciado de pisos y locales en Vila-seca 43480 y sus alrededores, ofreciendo soluciones rápidas y efectivas para despejar y preparar su espacio. Millors pràctiques per al buidatge de propietats Entendemos que vaciar un piso o local puede ser un proceso estresante y complicado, por eso nos encargamos de todo, ¡y podría ser GRATIS! Si la valoración de los contenidos de su propiedad es suficiente para cubrir nuestros servicios, no tendrá que pagar nada por el vaciado.
Nuestros servicios de vaciado son completos e incluyen desmontaje y transporte de todo tipo de elementos que ya no necesitas. Desde muebles y electrodomésticos hasta escombros y residuos, nos ocupamos de todo. Ofrecemos vaciado de pisos, oficinas, locales comerciales, naves industriales, casas y chalés. Nos aseguramos de que cada espacio quede completamente libre de objetos innecesarios, listo para ser renovado, alquilado o vendido.
Respuesta rápida y eficiente: Si necesita un servicio urgente, disponemos de vaciado en 24 horas para situaciones críticas o de última hora.
Experiencia y confiabilidad: Como empresa referente en Vila-seca 43480, contamos con años de experiencia y un equipo de profesionales capacitados para manejar desde un vaciado estándar hasta situaciones más complejas como propiedades afectadas por el síndrome de Diógenes.
La Fundació Formació i Treball, mitjançant la seva Empresa d’Inserció, ha obtingut aquest mes de juliol la licitació per gestionar la deixalleria d’Alcover, al municipi de l’Alt Camp (província de Tarragona). Aquesta licitació consisteix en un contracte de cessió per dur a terme aquest servei de deixalleria durant un període de tres anys.
D’aquesta manera, Formació i Treball gestionarà la seva primera deixalleria del Camp de Tarragona, que es convertirà en un espai de reutilització i valorització dels residus, sense ser només un lloc de transferència d’aquests. La posada en marxa del servei permetrà la contractació d’una persona provinent d’itineraris d’inserció sociolaboral, qui serà coordinada per una persona de l’equip tècnic de l’Entitat.
L’experiència de Formació i Treball en la gestió de Punts Verds
Ja fa més de 12 anys que des de Formació i Treball es gestiona el personal i serveis dels Punts Verds de Barcelona. Actualment, es porta a terme la gestió diària dels Punts Verds de Zona de Sant Andreu (carrer de Caracas, 46) i de Collserola (carrer de Collserola, 2), en els quals treballen un total de 16 persones. La major part d’elles pertanyen a col·lectius en situació de vulnerabilitat: 11 tenen un contracte d’inserció, mentre que 5 formen part del personal tècnic.
D’altra banda, a més, a Sitges fa 15 anys que la Fundació gestiona el personal i servei de la deixalleria, situada al carrer Pruelles, número 5, del polígon Mas Alba. En l’actualitat, hi ha contractades 2 persones provinents d’itineraris d’inserció, que s’encarreguen del tractament de residus, el manteniment de les instal·lacions i l’atenció al públic.
Un servei en línia amb l’Agenda 2030
Amb el servei de gestió de deixalleries, Formació i Treball desenvolupa la seva acció en el marc d’una economia verda i social, generant un impacte mediambiental, econòmic i social; ja que, a la vegada que es treballa per la reutilització dels residus, reduint la generació dels mateixos i convertint-los en recursos, també es generen llocs de treball per dur a terme aquestes tasques dirigits a persones en situació de vulnerabilitat i/o en risc d’exclusió social. A més, també hi ha un impacte comunitari, ja que, en el cas de les deixalleries, les persones que hi treballen són del territori.
L’acció de la Fundació Formació i Treball va en la línia de contribuir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i amb l’Agenda 2030. Concretament, es treballa per aconseguir els següents ODS: Fi de la pobresa (ODS 1), Fam zero (ODS 2), Educació de qualitat (ODS 4), Igualtat de gènere (ODS 5), Treball decent i creixement econòmic (ODS 8), Reducció de les desigualtats (ODS 10), Consum i producció responsables (ODS 12), Acció climàtica (ODS 13), Aliança per assolir els objectius (ODS 17).
No hay manera mejor de descubrir la cultura, gastronomía y comercios de una ciudad que visitando su mercado,
dónde además nos impregnaremos de sus gentes, su carácter mientras hacemos turismo y nos distraemos contemplando esas paradas a cielo abierto que nos traen productos de todo tipo.
En la provincia de Tarragona hay mercados de todo tipo, topos los pueblos cuentan con un mercadillo semanal que dinamiza el comercio local.
Uno de los mercados que destaca en la zona es el Mercadillo de Bonavista todos los domingos. Situado en una vasta explanada que hay entre Bonavista y Campclar, el mercadillo de Bonavista, es el más grande y el más auténtico de la zona, cuenta 50.000 metros cuadrados de extensión y 800 paradas.
Abierto todos domingos por la mañana de 8.00 a 14.00, hay autobuses que lo conectan con las principales poblaciones de la Costa Dorada (Cambrils, Salou y La Pineda). Aquí podréis encontrar casi de todo: ropa, calzado, complementos, regalos, plantas, animales, bisutería, marroquinería, alimentación, menaje, herramientas, perfumería, ropa para bebés y todo lo que uno podáis imaginar.
El mercadillo de Bonavista se ha convertido en una cita ineludible para todos aquellos que les gusta el bullicio, curiosear y regatear, pasear por sus paradas es vivir un estallido de colores, de gente revolviendo cosas y eligiendo prendas u objetos, de gritos anunciando todo tipo de productos, de luces y olores, y también de personajes característicos y muy peculiares.
Y si antes, durante o al final de vuestra visita se os abre el apetito, os recomendamos que hagáis parada y fonda en alguno de los diversos y excelentes bares de tapas que encontraréis en el barrio
¡Feliz mercado!
Si estáis interesados aquí encontraréis los mercados semanales más cerca del Camping la Corona.
Una ciudad sorprendente donde se puede descubrir una civilización milenaria. Cenar bajo las bóvedas del circo romano, perderse por los callejones del casco antiguo donde se conserva intacta la esencia de la ciudad medieval o hacer un vermú inmerso en más de 2.000 años de historia. ¡Este es el auténtico Patrimonio de la Humanidad de Tarragona! Un patrimonio hecho de monumentos trascendentales por la historia, de rincones capaces de trasladarnos a épocas romanas, medievales, modernas y modernistas; pero también un patrimonio hecho de personas, de historias humanas, de pequeños momentos, de emociones...
(s. XII-XIV), construida en la parte más alta de la ciudad, aproximadamente en el mismo lugar que el templo romano de culto al emperador.
Mapping' y maqueta donde se representa la ciudad romana de Tarraco en la época de su máximo apogeo (siglo II d. C.).
Edificio destinado a espectáculos como las luchas de gladiadores (s. II), sobre el cual se construyó una basílica visigótica (s. VI) y una iglesia románica (s. XII).
Torre romana de la plaza de representación del Foro Provincial (s. I) transformada en residencia real (s. XIV). El circo romano estaba destinado a las carreras de caballos y carros (s. I).
La ciudad más contemporánea descubre un rincón único y de notable inspiración en la estética marina que recorre la ciudad, el Balcón del Mediterráneo, un espléndido mirador abierto al mar sobre la playa.
La ciudad moderna convive con su pasado imperial, disfruten de sus terrazas llenas de vida en un entorno único, rodeado de historia.
El barrio típico de pescadores, donde se subasta por la tarde el pescado que se pesca durante todo el día. Se trata de un área pintoresca, con su propia personalidad y con restaurantes con encanto, donde degustar los mejores pescados y mariscos de Tarragona.
Paseo principal de Tarragona con más de 150 años de existencia y el mayor número de tiendas modernas, integradas en un espacio arquitectónico único por sus edificios y su historia.
Son reconocidas por su arena fina y de color dorado. Tienen una pendiente muy suave que permite caminar dentro del agua o nadar sin riesgos. Su ubicación geográfica privilegiada invita a disfrutar de un clima templado durante todo el año.
Si deseáis comprar productos frescos y de temporada en un ambiente muy típico, tenéis que visitar los mercados de Tarragona. El Mercado Central, situado a poca distancia de la Rambla Nova, es un importante edificio modernista (Josep M. Pujol, 1915).
Els indicis més antics de població a Tarragona tenen una antiguitat d'uns 500.000 anys, corresponen a restes deixades per grups de caçadors-recol·lectors nòmades. A la vora del riu Francolí s'han trobat eines de sílex que indiquen la presència de poblacions que es movien cíclicament pel territori, habitant indistintament en coves o en cabanes. A l’abric de l’Apotecari hi ha pintures que formen part de l'art rupestre de l'arc meditarrani llevantí, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco. Del neolític, s'han identificat fons de cabana amb ceràmica post-cardial.
El contacte amb fenicis i grecs formà una cultura autòctona específica que es coneix com ibèrica, amb trets comuns que es troben per tota la costa mediterrània peninsular. Aquesta evolució es constata a la zona de Tarragona, on l’arqueologia ha detectat una població preibèrica, ja al segle VII-VI aC, amb estructures senzilles i importacions de ceràmica, bàsicament púnica.
Les fonts literàries coetànies diuen que els pobladors del Camp de Tarragona rebien el nom de cessetans. Els ibers s'organitzaven en grans poblats protourbans en llocs estratègics i defensables, els oppida, amb la funció de control d'un territori mes o menys ampli.
Un poblat iber d'aquestes característiques, que probablement correspon al poblament ibèric de Kesse o tal vegada Tarakon. Era un assentament situat a la falda d'un promontori, per exercir el control territorial sobre la carena i el penya-segat portuari, l'aqüífer del Camí de la Fonteta i la desembocadura del riu Francolí.
Tàrraco va ser la primera fundació militar romana fora de la península Itàlica i la ciutat des d'on es va impulsar la conquesta, ordenació i estructuració d'Hispania. La ciutat respon a la consolidaci ó d'un primer campament militar, portada a terme per Gneu Escipió el 218 aC. Poc temps després es va consolidar com a pont per a la conquesta de tota la península Ibèrica, paper rector que no va perdre en tota la seva dilatada història, ja que amb el temps es va convertir en la capital de la Hispania Citerior o Tarraconensis.
Des d'aquí es van reprimir diverses revoltes indígenes en època republicana, Cè sar hi va reunir els seus llegats, hi va residir August entre els anys 27-26 aC, i des d'ella es va estructurar i organitzar un ampli territori durant més de set-cents anys.
De la seva llarga història i del seu dilatat desenvolupament urbà han arribat fins als nostres dies importants edificis i materials arqueològics que converteixen l'antiga Tàrraco en un unicum dins de les ciutats de l'Occident romà, tant per la quantitat com per la qualitat i l'estat de conservació dels seus edificis. Les seves restes, visibles a diversos indrets de la ciutat i els seus voltants, es van incloure a la llista del patrimoni mundial de la UNESCO l’any 2000.
D'època republicana es conserva un quilòmetre i mig de muralla; la seva construcció, en dues fases, se situa entre finals i mitjans del segle II aC. D'època augustal (finals del segle I aC - inicis del segle I) es conserva el teatre i la basílica del fòrum de la colònia; d'època flàvia (darrer quart del segle I dC), el fòrum provincial i el circ, i de la primera meitat del segle II dC, l'amfiteatre, per citar alguns edificis urbans. Però no només això: a l'extraradi es conserven vil·les de la importància dels Munts (segles I-II dC)a Altafulla, a Constantí Centcelles (segle IV dC), pedreres com la del Mèdol, dos aqüeductes dels quals cal destacar els arcs que suportaven part de la conducció provinent del riu Francolí, edificis funeraris com la Torre dels Escipions i un arc honorífic, l'Arc de Berà al terme municipal de Roda de Berà.
Durant l'època tardoromana i visigòtica la ciutat va experimentar una important transformaci ó urbana consistent en l'abandonament de certes àrees de residència i l'aparició de noves. D'aquest moment es conserven diverses basíliques, com la de la Tabacalera o la de l'amfiteatre, i àrees funeràries de gran importància per al coneixement d'aquest moment històric, com la necròpolis paleocristiana del Francolí (segles IV-VI).
Tàrraco quedà sota el control de l'emitrat cordovès l'any 713. Poc se sap de la ciutat des d'inicis del segle VIII fins a la seva reocupació a partir del segle XII. El 1129, el bisbe de Barcelona, Oleguer Bonastruga, cedia Tarragona com un principat eclesiàstic a un mercenari normand, Robert Bordet, qui es va traslladar novament a la ciutat. El pes de l'Església va ser molt important, sobretot a partir de l'establiment definitiu a la ciutat de l'arquebisbe, l'any 1146.
La Tarragona de finals del segle XII era ja un nucli urbà plenament consolidat que s'havia convertit en el centre director d'un ampli territori. La ciutat del segle XII es va formar fora de l'àrea dels grans monuments provincials del segle I, articulant-se a l'entorn dels castells senyorials de l'arquebisbe i de Robert Bordet fins al 1171, quan les propietats del normand van passar a mans del Rei. El castell del Rei serà el principal edifici que aquest tindrà a la ciutat. Construccions importants d'aquest període són algunes esglésies com la de Santa Maria del Miracle, dins de l'amfiteatre, o l'hospital d'assistència als pobres, la construcció del qual va començar el 1171. Aquest mateix any es van iniciar els treballs a la Catedral, que es va convertir en l'eix articulatori de la ciutat, sobretot a partir de la seva consagració, el 1331.
Actualment es conserven a Tarragona construccions dels segles XIII i XIV, l'època de més creixement urbà, com són les esglésies de Sant Pau i Santa Tecla la Vella, els porxos del carrer Merceria o parts del sistema defensiu, com les torres de Tintorer o de l'Arquebisbe.
La Tarragona del segle XV va patir un descens de població, com a conseqüència de la pesta negra, i una crisi econòmica general que va provocar que la ciutat entrés en un clar procés recessiu. Tot i això, a partir del 1368 es va iniciar la construcció d'una nova muralla aprofitant la façana de l'antic circ romà, coneguda com la Muralleta, o Mur Nou.
La situació política es va deteriorar greument al llarg de la primera meitat del segle XV. Les diferències entre la Generalitat i Joan II van conduir finalment a l'inici de la Guerra Civil catalana el 1462, moment en què la ciutat és assetjada i conquerida per les tropes de Joan II.
Els primers hebreus arribaren a Catalunya a través de les rutes comercials fenícies uns segles abans de Jesucrist. Més tard, Tàrraco fou la gran capital de l'occident de l'imperi feta a imatge de Roma. De fet, la inscripció més antiga que confirma l'existència de jueus a la península Ibèrica va ser trobada a Tarragona. Es tracta d'una pileta trilingüe del segle IV dC escrita en llatí, grec i hebreu, on es pot llegir: "Pau sobre Israel i sobre nosaltres i els nostres fills" que es conserva al Museo Sefardí de Toledo.
El barri jueu és un entramat de carrerons estrets per on es distribuïen els diferents gremis artesans. En aquesta zona, dins de les muralles romanes, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2001, ben a prop del Castell del Rei, el call estava format pels carrers de la Portella (hi havia una de les portes d'accés), de'n Granada i Talavera, les places dels Àngels i de'n Rovellat. Comptava amb una sinagoga, escoles, banys, carnisseria, etc. En el decurs del període de convivència entre hebreus i musulmans, durant els segles X i XI, Tarragona fou anomenada Ciutat dels Jueus.
L'any 1391 és un any fatídic per a la història dels jueus. El call de Tarragona va patir un gran desordre econòmic i una davallada demogràfica a causa dels avalots que s'escamparen arreu de la costa mediterrània. Al cap de dos anys, es va restablir la comunitat hebrea, algunes famílies van rebre certes exempcions i franquícies i foren autoritzades a recaptar diners per reconstruir la seva sinagoga. Finalment, els jueus que no es van convertir al cristianisme foren expulsats pels Reis Catòlics l'any 1492.
Durant l'època moderna els conflictes bèl·lics, els atacs pirates i les pestes influiran en gran mesura en la vida de la ciutat de Tarragona. Des del segle XVI i fins al XIX, Tarragona esdevé plaça forta: no es podran enderrocar les fortificacions i s'haurà de deixar un espai davant la muralla lliure d'edificis, fet que impossibilitarà la seva expansió urbanística.
El primer conflicte bèl·lic important va ser la Guerra dels Segadors, que esclatà el 1640. La situació estratègica de Tarragona va motivar que patís dos importants setges, l'any 1641 i el 1644, que van suposar, a banda de la greu destrucció de molt edificis, la prostració i la decadència econòmica de la ciutat.
El segon gran conflicte bèl·lic va ser la Guerra de Successió (1702?1714), que va comportar l'inici d'una nova remodelació del sistema defensiu, dirigit per anglesos i austríacs. La necessitat de reforçar la Falsa Braga i de bastir nous fortins avançats els portà a la construcció de fortificacions, algunes de les quals actualment encara perduren, com el fortí de Sant Jordi i el fortí de la Reina, a la zona de la punta del Miracle.
L'Església, i en concret els arquebisbes, van jugar un paper important en el rellançament cultural, artístic i urbanístic de la ciutat al segle XVI: Cervantes, Terès o Agustí, a part de ser prelats, ocupaven importants càrrecs polítics. La portada d'aigua des de Puigpelat, gràcies a l'empenta dels arquebisbes Joaquín de Santiyán i Francesc Armanyà, va ser d'una importància cabdal per a la ciutat, fita que s'aconseguí el desembre del 1798 i que suposà una millora en la qualitat de vida de la població.
El Modernisme sorgeix a l'Europa de finals del segle XIX i principis del XX. En altres països és conegut com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Jugendstil (a Alemanya), etc. Aquest moviment cultural influirà el pensament, l'art i l'arquitectura a la recerca de noves formes d'expressió artística.
A Catalunya el Modernisme és gairebé un signe identitari que té com a referència la capital, Barcelona, però que també pren unes dimensions singulars arreu de les ciutats més importants del territori en edificis diversos: cellers, fàbriques, mercats, cooperatives, ateneus, habitatges. És un moment històric de puixança econòmica i de reafirmació nacional, situació que contrasta de manera especial amb el que succeeix a la resta d'Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes provoca una crisi en la noció de l'estat i un pessimisme que esdevé un fre en l'economia i la societat.
En aquest context favorable a Catalunya, l'exportació de productes del Camp de Tarragona com el vi o els fruits secs fa que a la nostra ciutat hi floreixi un seguit d'edificis de factura modernista. Però potser l'enorme pes del llegat històric romà ha restat la importància a l'arquitectura d'aquesta època.
Formen part de la ruta modernista:
Fora del període estricte que comprèn el modernisme, a l'eixample de Tarragona s'hi alçà un edifici de línies modernistes, un mercat (1915), edificat per l'arquitecte Josep Maria Pujol de Barberà. I el col·legi-convent de l'orde de Santa Teresa de Jesús (1922), les Teresines, que esdevé un fidel exemple del noucentisme català, moviment arquitectònic posterior al modernisme, de l'arquitecte Bernardí Martorell i Puig.
El segle XIX s'inicia amb un conflicte bèl·lic de conseqüències devastadores per a Tarragona: la Guerra del Francès. El terrible setge a què va estar sotmesa la ciutat, l'assalt, els dos anys d'ocupació (1811-1813) i la marxa dels francesos van deixar la ciutat en una situació de misèria i fam de la qual trigaria anys a recuperar-se.
Les obres de millora en les infraestructures del port i la represa del moviment portuari van permetre la formació d'una petita burgesia comercial emprenedora que va fer possible la modernització de Tarragona al llarg del segle XIX. Bona part de l'activitat econòmica es va orientar cap al comerç del vi, que va condicionar l'economia, la demografia i l'expansió urbanística de la ciutat. Tarragona era una ciutat encotillada per nombroses fortificacions, però a partir de la segona meitat del segle XIX s'inicia el procés d'enderroc de les muralles i baluards, el qual permetrà el creixement de la ciutat i la unió de la Part Alta i la Marina.
La Guerra Civil espanyola (1936-1939) va suposar un greu entrebanc i un clar retrocés en el desenvolupament econòmic, social i cultural. La ciutat va ser repetidament bombardejada, amb nombroses víctimes mortals i greus danys materials que es van haver de refer durant els difícils anys de postguerra. En aquest període es va patir una greu repressió política que va causar centenars de morts I foren empresonades milers de persones.
A partir de final dels anys cinquanta comencen a instal·lar-se indústries químiques a la ciutat i des de 1975 entrà en funcionament la refineria d'Enpetrol (actual REPSOL)a la Pobla de Mafumet. L'empenta del sector industrial també es deixarà notar en l'aspecte urbanístic i constructiu en general. A més, l'augment de població per l'arribada de grans fluxos migratoris porta a la creació de nous barris perifèrics, amb greus problemes de serveis i d'infraestructures per la manca de previsió, que es van resoldre a partir de 1979 amb la recuperació de l'ajuntament democràtic.
Actualment Tarragona és una ciutat amb una bona oferta cultural, comercial i turística que vol conservar el seu passat. El museus de Tarragona custodien els testimonis materials del passat, i són visita obligada per qui vol conèixer bé la ciutat i aprofundir en el coneixement històric:
Uno de nuestros compromisos más firmes es con el medio ambiente. Todos los objetos recogidos son llevados a puntos limpios para su correcto reciclaje, o bien, reutilizados a través de nuestra tienda, donde les damos una segunda vida. Este enfoque no solo te libera del desorden, sino que también contribuye positivamente al cuidado del planeta.
Si estás renovando tu espacio o simplemente necesitas deshacerte de objetos que ya no utilizas, ofrecemos servicios de recogida de muebles y enseres. Nos encargamos de retirar y transportar muebles, electrodomésticos y otros objetos grandes que pueden ser complicados de manejar. Todo lo que recogemos se lleva a un Centro de Tratamiento de Residuos autorizado, asegurando un proceso respetuoso con el medio ambiente.
Además de nuestros servicios de vaciado, ofrecemos limpieza integral para todo tipo de propiedades. Ya sea que necesites una limpieza profunda después de un vaciado o un mantenimiento regular de tu oficina o local comercial, nuestro equipo profesional está listo para proporcionar los mejores resultados. Utilizamos técnicas y productos de limpieza avanzados para asegurar que cada rincón de tu propiedad brille.
Ejecución: Nuestro equipo de profesionales realizará el vaciado, limpieza y, si lo requiere, la pintura de su propiedad de manera rápida y eficiente.
Finalización: Una vez completado el servicio, su piso o local estará listo para el siguiente paso, ya sea renovación, alquiler o venta.
En SERVEIS BADEA, su comodidad y satisfacción son nuestra prioridad. ¡No tire nada antes de llamarnos! Podemos convertir un proceso abrumador en una experiencia sin estrés. Reciclaje de muebles y gestión de desechos Contáctenos hoy para descubrir cómo podemos ayudarlo a liberar su espacio de manera eficiente y rentable.
Tras el vaciado, nuestros equipos especializados realizan una limpieza exhaustiva para asegurar que cada inmueble quede en perfecto estado, facilitando una rápida reincorporación al uso diario del espacio, ya sea residencial o comercial.
Para más información sobre nuestros servicios de vaciado de pisos en Vila-seca 43480, limpieza y pintura, o para solicitar un presupuesto, no dudes en contactarnos. En SERVEIS BADEA, estamos aquí para ayudarte a gestionar y transformar tus espacios de manera profesional y respetuosa con el medio ambiente.
Sí, ofrecemos servicios de vaciado de urgencia para situaciones que requieren atención inmediata. Por favor, contáctanos para más detalles y disponibilidad.